Això s’acaba, i sembla que fa dos dies de tot plegat…
Sembla mentida que arribi el moment d’acomiadar-se, de fer una valoració per tal d’expressar allò que ens ha aportat tenir aquest diari durant el semestre.
Mica en mica, i dia a dia, he anat escrivint i descrivint allò que les sessions anaven aportant dins meu.
Començava l’assignatura sense saber ben bé per on aniria encaminada, ja només el primer dia coneixia una de les primeres feines a fer, i a més a més en grup… Quina murga! Com si fos una cita a cegues, m’aferrava a dues mans per tal de fer les diferents tasques, no en coneixia res.
A mida que passaven els dies l’assignatura semblava agafar forma i color. No només era una pinzellada difuminada; ara els projectes eren clars i les diferents activitats cobraven vida.
Tot i això, el blog i jo no érem bons acompanyants en aquest trajecte, però s’havia de fer. Sessió rere sessió quedava plasmada en la pantalleta després de fer un click, sessió rere sessió el blog i jo ens anàvem entenent millor, no sé si per tal de fer la feina més agradable o si pel contacte més pròxim que es pot establir alhora de fer conèixer allò que vols transmetre.
Ara miro tota la feina feta durant aquest temps i en trobo uns resultats satisfactoris, l’aprenentatge ha estat profitós i penso en una futura aplicació d’aquests a les aules com a mestres.
Les diferents tasques i aprenentatges no haguessin estat possibles sense les dues persones que m’han acompanyat durant aquest temps i que en ocasions han hagut d’aguantar la meva caparrutia. Puc ben assegurar que ha estat un plaer treballar amb elles! La feina ha estat més fàcil i enriquidora, amb un aprenentatge més profund i amb l’oportunitat de conèixer diferents punts de vista, diferents maneres d’entendre les coses. Gràcies noies!
Moltes gràcies també aquells que heu anat seguint i que heu aguantat els diferents rotllos 
!
Bona lectura companys/es!
Maria-Queralt Cisneros Camps
